COLZE A COLZE

 Fa uns anys pujava en taxi de Vinaròs i el conductor em deia: - En aquest poble hi ha molts diners, quantes fabriques hi ha? . - Hi ha fabriques , indústries, empresaris, mansions que semblen les cases de les estrelles de Hol•lywood, famílies que tenen un segona casa en Peníscola, Vinaròs o altra població costanera. Em consta que són mes de 150. Fa anys , dècades, des que Franco vivia es diu la mateixa frase "Això del moble petarà”. Hi ha hagut crisis petites i grans i de totes s'ha sortit. Van haver imperis com Bellaubí i Pamplona, han nascut noves empreses d'altres sectors, a més de les botigues de mobles que són el nou boom d'aquests últims anys. On està la crisi? . S'ha passat d'uns iniciadores del moble ( Gasco-Jornet, Mesegué, Prades ect) que es van aventurar a provar fortuna i des d'aquells anys , gairebé mai ha faltat treball. Els de la Tinença , els andalusos i la nova estrangeria de països de l’est i altres països han fet créixer més a la indústria del moble amb la seva mà d'obra. La Sénia " País del Moble ", més que un país, un fenomen que per molts estudis que mirem no té explicació que un racó del món hagin florit tantes indústries com rovelloneres. Ara arriben nous temps el moble xinès, els hipers de moble "Ikea" que té previst muntar 32 centres a Espanya i dos molt a prop (Tarragona i Castelló). Com afrontaran els empresaris locals aquesta nova dimensió?. Aquí hi ha enginy, ímpetu, tradició però la competència cada vegada és mes feroç. Setanta anys on la indústria del moble ha anat de menys a més, una història que en aquesta publicació ha recollit Antonio Michavila, amb les seves històries d'alguns empresaris, una història que es perpetuarà depenent de com en els propers anys afrontessin els nous canvis, que seran grans. La indústria del moble d'aquesta vila segueix la seva bretxa d'expansió. Fa pocs dies em comentava un empresari que estava col•lapsat que no podia servir noves comandes fins a dintre de tres mesos. Que segueixi així aquest ritme!. Serà apassionant veure els nous temps i com aquests empresaris que, per molt criticats que hagin estat per tenir xalets, mansions, Mercedes, etc., han fet gran a aquest poble i que a moltes famílies els han aportat riquesa i benestar. Som grans , ahir , avui i demà, amb permís dels xinesos i dels suecs de Ikea .

  La falta d’aigua a Barcelona, ha fet revifar el debat sobre l’aigua i, amb ell, una sèrie de preguntes que comencen a ser ja històriques: De qui és l’aigua?,  fins on ha d’arribar la solidaritat?, i la responsabilitat?, per què no es pot aprofitar l’aigua que para al mar?. Els de València miren a l’Ebre i els de Barcelona al Roine, però coincideixen tots en la necessitat d’aprofitar l’aigua que es “perd”.  La Sénia ha estat un poble vinculat estretament a l'aigua. Per una banda el riu va possibilitar la creació de petits negocis que després van créixer i que, sens dubte, van iniciar la cultura industrial, sense la qual, no hagués estat possible el desenvolupament posterior. En temes d'infraestructures (si comparem possibilitats amb l’envergadura de l’obra) crec que podem assegurar que la conducció d'aigua que es va fer  per sota el poble, que ve del riu i que porta aigua a 5 conjunts de font-aveurador-safareig, és l’obra més important que ha tingut el poble en la seva història. Per l’altra banda, també tenim experiència en defensar els drets sobre l’aigua. Als anys 60 el poble va tenir que lluitar per defensar aquests drets als tribunals davant Ulldecona que, amb la construcció del pantà, pretenia assegurar-se tota l’aigua saltant-se els drets que tenen els pobles depenent de la proximitat al naixement del riu. El poble és va unir (no hi ha res que uneixi més als pobles que un enemic comú), va lluitar i, amb una sentència històrica del Tribunal Suprem, va vèncer. Les causes de la falta d'aigua no les trobarem només en la seca. El desplaçament de la gent de les zones on hi ha aigua a les que no n'hi ha, el creixement de la població i un estàndard despòtic social de cosos inodors rebatejats amb perfums cars, poden ser altres causes. Vaig viure la meva infància en un poble sense aigua corrent i on, el portar el aigua en cantis pesats de la font, era raó dissuasòria suficient per a evitar qualsevol temptació d'ampliar les àrees de neteja més allà de la cara, mans i peus. L'olor formava part de la personalitat de l'individu i era una senyal d'identitat acceptada per la societat. Estic convençut que érem capaços de conèixer a cadascú només per l'olor.Gastes més en colònia que en sabó, es una frase del argot popular per referir-se a una persona poc aficionada la neteja i que, a base de colònia, dissimula els seus olors corporals. Crec que podria ser una bona base per a què alguns estaments, per fer front a la seva ostentosa inoperància, falta de planificació, previsió i servitud a l'ingrés fàcil de la totxana; podrien usar per pal·liar la manca d'aigua. Una campanya contundent que arribés a la població, amb una frase molt descriptiva: “Gasteu més colònia que sabó!”.

Warren Bufett l'home mes ric del món no utilitza l'ordinador, ni té mòbil i per a economitzar va comprar una companyia de jets privats i així viatja gratis. Són excentricitats dels que es poden permetre “estalviar” gastant molts diners. Cada any apareixen les llistes dels més rics a la revista Forbes i cada dia apareix en la premsa la crisi econòmica amb uns espanyols que fa deu anys tenien un deute en renda familiar bruta de 55,3 , avui 114, 1, fa deu anys teníem una riquesa neta de 143, 5 i avui del126,8. La cosa està empitjorant, som el segon país amb més deute; mitja Espanya està hipotecada. Mentre a Alemanya el 80% dels apartaments es lloguen, aquí el 80% compren (o es compraven). Hem construït en alguns anys més habitatges que als Estats Units i la bonança ens ha permès certs luxes: viatges de plaer, cotxe, mòbil o l'últim aparell de nova tecnologia. Però darrerament els sous no pugen i la cistella de la compra està pels núvols. El preu del petroli està disparat i es pot dir que en dos anys pujarà un 25 % més. Sembla que tot està manejat per aquests agents poderosos de la revista Forbes: el bomm immobiliari, preus de petroli i matèries primeres que han pujat un 80 % en tres anys. És pura especulació. Si a això li afegim que els seniencs ens aprofitem dels avantatges dels crèdits i targetes de crèdit és probable que peti per algun lloc. En situacions crítiques convenen reflexions i buscar respostes a qüestions com: Som conscients del tren de vida que portem?, per què un 25 dels nostres ingressos per vida no els dediquem estalviar?, per què estem atrapats en l'era de consumisme? Aquí a La Sénia es veuen cada dia mes cotxes i quins cotxes!. De vegades em paro a la sortida del poble i “ Zas, zas, “ passa un cotxe cada minut. Recordo quan es van construir els primers blocs de pisos o cases adossades, Colònia Europa, Cases de Bellaubi, Aldi, Caixa, etc. Quant ha plogut des de llavors. Ara ja no és novetat veure un nou bloc, Les construccions de darrere de la gasolinera semblen pròpies d'una ciutat. Encara me'n recordo quan el meu avi tenia els diners sota les rajoles, quins temps aquells. S'estalviava de cara a un futur,, per als fills, estalviar per a fer-se una casa. Ara s'estalvia per a fer una hipoteca per a tota la vida, són els nous temps on la tecnologia i el consumisme ens tenen atrapats. Fa pocs dies una amiga em deia: “ No puc viure per a pagar la hipoteca tinc dues ocupacions i dormo en el sofà doncs tinc la meva habitació llogada “. Jo li vaig donar solament dos consells: “ Busca't un home ric o vés-te a viure al meu poble, allí els costos són més barats i a més hi ha horts que t'arrendaran gratis, hi ha bon oli i bona gent”.

Associació, consorci, agrupació, col·lectiu, joint venture, etc. són paraules que darrerament s’associen molt al món empresarial. La globalització, les noves tecnologies i l’extraordinària competència que arriba d’arreu obliguen a replantejar totes les estratègies de futur cap a la col·laboració entre empreses.Com que a Catalunya la base empresarial ha estat basada en l’individualisme, sempre ha disposat d’una economia forta a base d’empreses petites, familiars i dinàmiques. Segons sembla, la nostra virtut podria ser el nostre problema i com que no es veuen suficients canvis de cara a fer unions, no hi ha  xerrada, article o llibre on no es recalqui la necessitat de col·laborar.Al nostre poble es estem acostumant a noms com FECOSE, CEMS. FECOMS, que són associacions d’empreses (en la majoria de casos competència) per a treballar conjunts amb un fi comú. No és un tema fàcil perquè els que fan el mateix que nosaltres són els que cada dia ens intenten prendre clients i, tot i això, fem una associació per ajudar-los. Avui hem recorregut un gran camí i hem arribat a tenir unes associacions amb unes fites que haurien estat impensables fa vint anys.Hem de reconèixer que, al final, les associacions aquestes les fan funcionar 4 o 5 persones que, normalment, es carreguen amb tota la feina i la responsabilitat. Deixen hores del seu propi negoci per fer funcionar una associació i ajudar els altres. Per això és de valorar el que fan i també entendre les dificultats per les quals poden travessar, com és ara el cas de la FECOSE.Des del meu punt de vista, la Sénia necessita una organització de comerciants vigorosa, amb idees noves i plans estratègics per desenvolupar el comerç; perquè l’activitat econòmica està més interrelacionada  del que ens sembla i la FECOSE ha de jugar un paper important en el desenvolupament dels altres sectors: agrícola, industrial i turístic. Al món, l’economia comença a estar dominada per 8 o 10 empreses per cada sector i això els dóna un gran poder per competir contra els petits. Al nostre poble, només l’agilitat individual, el treball i la unió poden permetre la supervivència del petit comerç enfront de la gran competència a Amposta, Vinaròs, etc.Diuen que les zebres, cada matí, no han de pensar a córrer més que el lleó, sinó a córrer més que les altres zebres, tot i esperant que una de les seves col·legues calmi la fam del rei de la selva. Però, tot i la competència individual dintre del grup, una zebra mai no abandona la manada, conscient que només el grup pot garantir la supervivència.