MES COLONIA QUE SABO
La falta d’aigua a Barcelona, ha fet revifar el debat sobre l’aigua i, amb ell, una sèrie de preguntes que comencen a ser ja històriques: De qui és l’aigua?, fins on ha d’arribar la solidaritat?, i la responsabilitat?, per què no es pot aprofitar l’aigua que para al mar?. Els de València miren a l’Ebre i els de Barcelona al Roine, però coincideixen tots en la necessitat d’aprofitar l’aigua que es “perd”. La Sénia ha estat un poble vinculat estretament a l'aigua. Per una banda el riu va possibilitar la creació de petits negocis que després van créixer i que, sens dubte, van iniciar la cultura industrial, sense la qual, no hagués estat possible el desenvolupament posterior. En temes d'infraestructures (si comparem possibilitats amb l’envergadura de l’obra) crec que podem assegurar que la conducció d'aigua que es va fer per sota el poble, que ve del riu i que porta aigua a 5 conjunts de font-aveurador-safareig, és l’obra més important que ha tingut el poble en la seva història. Per l’altra banda, també tenim experiència en defensar els drets sobre l’aigua. Als anys 60 el poble va tenir que lluitar per defensar aquests drets als tribunals davant Ulldecona que, amb la construcció del pantà, pretenia assegurar-se tota l’aigua saltant-se els drets que tenen els pobles depenent de la proximitat al naixement del riu. El poble és va unir (no hi ha res que uneixi més als pobles que un enemic comú), va lluitar i, amb una sentència històrica del Tribunal Suprem, va vèncer. Les causes de la falta d'aigua no les trobarem només en la seca. El desplaçament de la gent de les zones on hi ha aigua a les que no n'hi ha, el creixement de la població i un estàndard despòtic social de cosos inodors rebatejats amb perfums cars, poden ser altres causes. Vaig viure la meva infància en un poble sense aigua corrent i on, el portar el aigua en cantis pesats de la font, era raó dissuasòria suficient per a evitar qualsevol temptació d'ampliar les àrees de neteja més allà de la cara, mans i peus. L'olor formava part de la personalitat de l'individu i era una senyal d'identitat acceptada per la societat. Estic convençut que érem capaços de conèixer a cadascú només per l'olor.Gastes més en colònia que en sabó, es una frase del argot popular per referir-se a una persona poc aficionada la neteja i que, a base de colònia, dissimula els seus olors corporals. Crec que podria ser una bona base per a què alguns estaments, per fer front a la seva ostentosa inoperància, falta de planificació, previsió i servitud a l'ingrés fàcil de la totxana; podrien usar per pal·liar la manca d'aigua. Una campanya contundent que arribés a la població, amb una frase molt descriptiva: “Gasteu més colònia que sabó!”.
joaquin-manolo @ 02:19
La Tafanera
Remoume
del.icio.us