L,OPERA
Recordo que fa uns anys vaig parlar amb un senyor de la Riba. La Sénia va ser una plaça paperera forta i en trobar-me amb algú de la Riba, era inevitable parlar de paper. Ell era un expert en aquests temes i em va donar la seva opinió del perquè les papereres de la Sénia havien tancat: “Una vegada vaig parlar amb un empresari de la Sénia i me va explicar que, entre setmana, se n’anava a veure l’òpera a Barcelona! Una fàbrica de paper no pot anar mai bé si l’empresari se’n va a veure l’òpera a Barcelona.” Se suposa que el Liceu no va tenir res a veure en el tancament de les dues papereres però sí, com me va explicar després, la falta de sacrifici i de voluntat per salvar una situació delicada del sector paperer en els anys 70 i 80.La Riba va tenir i té en el paper l’únic sector industrial i això els va obligar a lluitar per mantenir-lo, posant-hi sacrifici i idees, incorporant-hi nous productes, etc. En canvi, a la Sénia ja s’havia descobert que, amb la fabricació de mobles i pinzells, hi havia molt més camp per anar incorporant les iniciatives empresarials de la gent a causa de les possibilitats de mercat i de la poca inversió que es necessitava inicialment. El sacrifici segurament es va concentrar més en aquests sectors i les fàbriques de paper (herència dels àrabs i insígnia industrial del poble durant dècades) van tancar, es van malvendre i van deixar obsoleta l’enganxina que portàvem als cotxes que deia: “De la Sénia són excel·lents: paper, oli, mobles i pinzells”.Diuen que la crisi del moble sol arribar dos anys després de la que afecta la construcció perquè se suposa que els pisos que es venen necessiten un temps per omplir-se; però aquesta sembla que afectarà tots els sectors i en un temps rècord. L’especulació indecent que les oligarquies econòmiques estan fent de les matèries primeres unida a la més gran estafa a nivell mundial (o sigui globalitzada, com ha de ser en aquests temps que corren) made in USA en el sector financer, estan creant un horitzó d'incertesa realment preocupant.La cosa no pinta gens bé i segurament vindran temps difícils que obligaran a fer sacrificis, a prendre decisions d'aquestes que fan mal a l’estómac, a repensar tot de nou i a lluitar molt per trobar el camí de sortida que permeti superar la crisi. Com a la Riba als anys 70/80, ara el nostre sector principal és el moble, no tenim gaires altres opcions i no s’hi val a badar.Les crisis són com una malaltia que afecta els que tenen menys defenses. Com a la natura, elimina el dèbils i enforteix els que resisteixen. Esperem que la crisi que s’albira serveixi perquè les empreses en surtin reforçades i per continuar amb un sector del moble de referència arreu, com ha estat fins ara. Superada la crisi tindrem fàbriques fortes, amb futur, que permetin, fins i tot, que algun empresari pugui anar a veure -entre setmana- l’òpera a Barcelona, .
joaquin-manolo @ 10:59
La Tafanera
Remoume
del.icio.us