LA GUERRA DEL ROVELLO
Aquests són dies de migracions a la muntanya per a gaudir el plaer oníric de trobar un rovelló rogent i formós amagat entre unes mates i al temps que mires de reüll i en veus un altre i un altre. Per això o per matar la frustració de no trobar-ne, mentre els altres en troben, gaudint de la natura i, davant de la impotència, fer us de tradicionals trucs com cantar cançonetes per veure un senyal com: “Mataparent, mataparentó dis-me on està el rovelló”
En els meus anys d’infantesa a Castell de Cabres, recordo que en aquesta temporada i havia una gran animadversió cap als que venien de la plana (per nosaltres eren de la plana tots els que venien de més avall de la Pola) a buscar rovellons. Recordo que els més bel·ligerants llençaven les ovelles el divendres i dissabte cap als pinars més pròxims a la carretera amb la intenció que es mengessin i trepitgessin els bolets abans de l’arribada dels intrusos saquejadors.
Els més pràctics intentaven buscar una solució que permetés treure rendiment dels visitants en base a fer vedats privats. La idea del vedat anava sorgint amb la mateixa força l'any de bona collita com es esvania els anys de seca.
Aquest problema entre la ciutat i el camp va ser provocats per la industrialització, la festa dels dissabtes i diumenges, els cotxes i les cistelles de rovellons immaculats estratègicament col·locats a la gasolinera de la Sénia per incitar al personal a consumir gasolina. Els 600, 2 CV i 4L envaien els boscos i els pobles trencant la tranquil·litat i la impertorbable rutina dels llogarencs.
Les reivindicacions de la gent de la serra es fonamentaven en base dues qüestions fonamentals i no faltades de raó:
El dret a la propietat amb frases similars a “I si nosaltres baixéssim i els collirem els raïms del seu hort els agradaria?. L’altre, més dramàtic, es sustentava sobre la dificultat de supervivència a la zona i podria ser un discurs similar a “Si una vegada que tenim una cosa per guanyar-nos la vida i venen vostès i ens la prenen, què hem de fer?
Les coses van anar com era previsible en aquella època, els de la serra no van poder sobreviure i van haver d’emigrar a la plana a guanyar-se la vida treballant a les fàbriques. Vam pasar a formar part del col·lectiu dels de “Per amunt”, vam integrar-nos i ara, quan hi han rovellons, agafem els cotxes a primera hora del matí per anar a buscar rovellons i envair la impertorbable rutina dels llogarencs.
Ara mentre busquem bolets ja no ens considerem uns intrusos i els pocs que queden al poble veuen en l’arribada dels rovelloners un forma de guanyar-se la vida a base de servir dinars i llogar cases.
Les coses canvien i ho fan ràpid. Curiosament el mateix l'artilugi de 4 rodes, quasi demoníac en altres temps, es ara la salvació de les economies de la serra i ja pocs se'n recorden que va ser la causa principal de la guerra del rovelló.
joaquin-manolo @ 13:10
La Tafanera
del.icio.us
