CRISI O UN MON MILOR
Corren temps en què sembla que el món s'acabarà. Les notícies dels mitjans sols tenen un titular: “ Crisi”; i jo em pregunto: ¿on està la crisi en un món en què cada vegada vivim millor, amb més anys de vida i on es guareixen malalties que abans eren mortals, en què ho tenim gairebé tot? Espanya ha tingut un creixement d'un 3,5 de mitjana anual; i ara ¿per què aquest país, que ha crescut com mai en les últimes dues dècades, tingui un refredat ja sembla que s'ha d'acabar tot?Hem construït un món tan meravellós a base de targeta de crèdit, de benestar profund i durador, d'egoisme accentuat, de consumisme i de llençar-ho tot a les escombraries (menjar, neveres que estan velles, canvi de model de cotxe cada cinc o deu anys etc.) i així anem fent un univers on estem destruint la natura diàriament. Això sí que és crisi. On està la crisi és en els valors, en les famílies, en l'amor, en els sentiments. Ara resulta que les parelles se separen menys per les hipoteques i la crisi, o sigui que l'amor és qüestió de money. L’última estadística diu que un 47 % de famílies destinen el seu ingressos a la hipoteca. Si fa 20 anys algú hagués vist aquesta xifra hauria dit: “ Estem bojos “. No estem bojos, però sí que ens toca passar de tant en tant pel psicòleg. Solament sabem gastar i gastar, som uns consumidors compulsius animats pels mitjans que ens enamoren per a gastar fins a l'últim euro. La premsa incrementa les seves col·leccions o promocions, o els bancs, regalant vaixelles, ens aclaparen per tal que el diner corri. Quant paper llencem tot el dia! L'altre dia se'm va ocórrer una idea genial per a la nostra comunitat: deixar en una taula la premsa del dia anterior i compartir-la amb tot el veïnat. Més o menys em van dir: “Quina ximpleria!“. I després volem reciclar? Com, llençant la cultura a la paperera?. L'altre dia em deia un dels homes forts dels socialistes del poble “ A casa meua tenim tres cotxes, tres despeses, tres assegurances; si no els tinguéssim, gairebé tindríem un sou. “ El que està clar és que hi ha un canvi de tendència, però n’aprendrem, d'ella? Les noves generacions sabran prescindir del cotxe, de l'ordinador i del mòbil?.Crec que és moment d'asseure's a reflexionar, que és moment de veure el que tenim: salut, amor i moltes coses més. L'univers ens regala cada dia molts miracles: despertar cada dia, poder abraçar-nos, caminar, passejar, viure i gaudir de petits moments. Si ho basem tot en els diners i ens creiem que la crisi existeix, l'atraurem, i si som positius, la vencerem. La crisi està en la gent que viu a l’Àfrica i es mor de fam; crisi és aquesta gent que viu per un dòlar al dia en moltes parts del món. Hem de veure sempre allò positiu. Una dada que ho diu tot: aquesta crisi començarà a millorar per si mateixa a meitat del 2009 als Estats Units i a Espanya el 2010. El més dolorós és les famílies i empreses que la sofreixen, però si això serveix per aprendre’n, aquesta crisi haurà estat un regal per a tots.
joaquin-manolo @ 18:56
La Tafanera
del.icio.us
