TORTUGES, LINXS I MICOS
Leopoldo Abadia va fer la cronologia de la crisi cap al mes de maig, quan ningú no en parlava. Ho va enviar als seus amics, aquests a uns altres i la història es va fer tan gran que finalment va haver d'admetre la seva paternitat i ara s'ha convertit en un personatge de referència per explicar el que passa. La clau del seu èxit: donar les pautes del que ha passat però d'una forma tan entenedora que fins i tot els que no en sabem ho vam entendre. Ens va explicar per què i com es donaven les hipoteques d'alt risc que ell anomena NINJA (inicials en anglès de gent que no té ingressos ni treball fix, ni possessions). Tot i entendre-ho, mai no hauria pensat que ens afectaria tant de prop i, sobretot, mai em podré explicar per què alguns dels que tenen més responsabilitats i són més llestos no van fer res. La idea de la globalització se n’ha anat en orris i amb ella totes les bones paraules de distribució de riquesa al món, i ens hem quedat en aquesta immensa estafa que Abadia defineix molt bé. (Vegeu: http://leopoldoabadia.blogspot.com/)I a l'esclat de les hipoteques s'ha ajuntat la pujada de les matèries primeres per l'especulació. George Soros és conegut entre els esperantistes perquè deu ser l'únic ésser humà que s'ha fet ric gràcies a l'esperanto (quan era jove va sortir de l'hermètica Hongria comunista per anar a un congrés esperantista a Holanda i ja no va tornar) i en el món de les finances pel seu descomunal poder d'inversió capaç d'haver estat l'artífex de grans cracs borsaris a Europa i Àsia. Fa cosa d'un any va sortir i va dir que el petroli arribaria als 200 dòlars i jo ja vaig tremolar. El petroli es va triplicar sense raó aparent i de ben segur, mentre omplíem els dipòsits amb gasolina cara anàvem posant uns centimets a la butxaca del linx de les finances, el sr. Soros.Mai no he entés com funciona la borsa. Un dia em van contar un conte que em va fer entendre el que passa amb els petits inversors. Diuen que arriba un senyor a un poble d'Àfrica disposat a comprar micos i paga 5 euros per cadascun. La gent s'anima, comença a caçar-ne i l'escassetat els fa pujar i pujar fins que arribem a pagar-se a 50€. El senyor se'n va i deixa l'ajudant, que, passats uns dies, reuneix tot el poblat i els diu: “Tinc micos a 50 euros però us els puc vendre a 35; vosaltres us els guardeu i quan vingui l'amo, els hi veneu per 50”. Tots van veure el negoci clar i van tornar a comprar els micos a 35 euros. L'ajudant va desaparèixer i la gent del poblat es va quedar amb uns micos que no valien res i pels quals havien pagat un dineral. I es que costa d'entendre que una acció de 10 euros arribi a pagar-se a 60 i quan baixa a 40 ja sembla una ganga.
joaquin-manolo @ 18:55
La Tafanera
del.icio.us
