EDUCACIÓ I VALORS
En uns temps en què l'educació, l’ètica i els valors estan en declivi, hom recorda amb enyor aquells temps, als anys trenta, en què a les escoles primer els mestres ensenyaven l’educació i després altres ensenyaments.
Avui, a les grans ciutats, molts mestres tenen por d'anar a les escoles pel comportament d'alguns alumnes; avui alguns pares són amenaçats pels seus fills a les seves pròpies cases; avui la nova joventut, quan a prou penes porta un euro a casa, ja té cotxe, mòbil, ordinador. Les noves generacions dels pares els ho donen tot, als seus fills, perquè els anteriors pares els van oferir el que ells no van poder tenir i així estem formant una societat, uns fills que aviat no reconeixerem. M'expliquen que en algunes cases de la Sénia ja han posat fre: si volen diners, s’hauran de buscar un treball.
L’educació comença a casa, a la llar; els mestres fan el que poden. I, parlant d'aquests, avui els parlaré de Maria Serra, una mestra que avui té 101 anys. A aquesta, sola en una residència de Barcelona, no li queda família, sols els records de quan amb vint anys exercia a la Sénia, quan es van inaugurar les escoles als anys trenta.
Eren anys de pobresa , els nens anaven a ajudar els seus pares a recollir olives i a la nit estudiaven uns amb les monges, uns altres amb els mestres Escoda o Carbó. Aquest darrer els llegia cada dia unes pàgines del Quixot.. Amb l'arribada de l'estiu, molts que no podien anar a l'escola recuperaven tot l'any. Marcel·lí Domingo, un ministre de Tortosa, va posar en marxa moltes escoles a Catalunya i una d'elles a la nostra vila. Prop de 200 nens i nenes van estrenar unes escoles amb uns mestres com Don Patricio, Celma, Angeles, Asuncion i Maria, que van ser alguns dels iniciadors. Maria arriba de la seua Barcelona, on la seva família regentava una pastisseria. Era estricta, tenia bons estudis, tots els alumnes que encara viuen la recorden amb afecte i els que ja han mort ressusciten una mica quan recorden la seva semblança. Primer es va instal·lar en una fonda i després amb una noia. Tan fadrina no podia estar sola; va venir una iaia de Barcelona per fer-li companyia. A pesar de deixar d'exercir a la Sénia, la família va comprar el que va ser la casa del Rufi, coneguda com una casa de barrets, que era l’última casa del poble, per a estiuejar (actualment, Taller Salvador). Es va fer amiga de molta gent i va tenir diverses amigues, entre elles la famosa Matilde. Avui Maria, la mestra que va complir més de cent anys, és la persona de més edat que va ser testimoni de la inauguració de les primeres escoles. Avui aquestes estan intactes, tan belles com el dia que van ser enllumenades, els diem les escoles velles però, després de la remodelació, estan tan meravelloses que sembla que per a elles no ha passat l'edat. Avui, a la nostra vila, hi ha a prop de 100 mestres i 1000 alumnes entre l'escoles i l'institut; avui la Sénia viu un canvi de les noves joventuts que van pel seu camí, però potser tornar als valors d'abans seria com retrobar-nos a nosaltres mateixos i traslladar-los a aquests adolescents, molts dels quals ho tenen tot i els falta el més important: l’educació d’antany.
Avui, a les grans ciutats, molts mestres tenen por d'anar a les escoles pel comportament d'alguns alumnes; avui alguns pares són amenaçats pels seus fills a les seves pròpies cases; avui la nova joventut, quan a prou penes porta un euro a casa, ja té cotxe, mòbil, ordinador. Les noves generacions dels pares els ho donen tot, als seus fills, perquè els anteriors pares els van oferir el que ells no van poder tenir i així estem formant una societat, uns fills que aviat no reconeixerem. M'expliquen que en algunes cases de la Sénia ja han posat fre: si volen diners, s’hauran de buscar un treball.
L’educació comença a casa, a la llar; els mestres fan el que poden. I, parlant d'aquests, avui els parlaré de Maria Serra, una mestra que avui té 101 anys. A aquesta, sola en una residència de Barcelona, no li queda família, sols els records de quan amb vint anys exercia a la Sénia, quan es van inaugurar les escoles als anys trenta.
Eren anys de pobresa , els nens anaven a ajudar els seus pares a recollir olives i a la nit estudiaven uns amb les monges, uns altres amb els mestres Escoda o Carbó. Aquest darrer els llegia cada dia unes pàgines del Quixot.. Amb l'arribada de l'estiu, molts que no podien anar a l'escola recuperaven tot l'any. Marcel·lí Domingo, un ministre de Tortosa, va posar en marxa moltes escoles a Catalunya i una d'elles a la nostra vila. Prop de 200 nens i nenes van estrenar unes escoles amb uns mestres com Don Patricio, Celma, Angeles, Asuncion i Maria, que van ser alguns dels iniciadors. Maria arriba de la seua Barcelona, on la seva família regentava una pastisseria. Era estricta, tenia bons estudis, tots els alumnes que encara viuen la recorden amb afecte i els que ja han mort ressusciten una mica quan recorden la seva semblança. Primer es va instal·lar en una fonda i després amb una noia. Tan fadrina no podia estar sola; va venir una iaia de Barcelona per fer-li companyia. A pesar de deixar d'exercir a la Sénia, la família va comprar el que va ser la casa del Rufi, coneguda com una casa de barrets, que era l’última casa del poble, per a estiuejar (actualment, Taller Salvador). Es va fer amiga de molta gent i va tenir diverses amigues, entre elles la famosa Matilde. Avui Maria, la mestra que va complir més de cent anys, és la persona de més edat que va ser testimoni de la inauguració de les primeres escoles. Avui aquestes estan intactes, tan belles com el dia que van ser enllumenades, els diem les escoles velles però, després de la remodelació, estan tan meravelloses que sembla que per a elles no ha passat l'edat. Avui, a la nostra vila, hi ha a prop de 100 mestres i 1000 alumnes entre l'escoles i l'institut; avui la Sénia viu un canvi de les noves joventuts que van pel seu camí, però potser tornar als valors d'abans seria com retrobar-nos a nosaltres mateixos i traslladar-los a aquests adolescents, molts dels quals ho tenen tot i els falta el més important: l’educació d’antany.
| FRASE A DESTACAR: Les noves generacions dels pares els ho donen tot, als seus fills, perquè els anteriors pares els van oferir el que ells no van poder tenir |
joaquin-manolo @ 19:33
La Tafanera
del.icio.us
